Després d’un període d’iniciació (Bucarest, 1887; París, 1906), ben aviat s’alliberà de tot academicisme, gràcies a la influència d’Auguste Rodin, el qual l’invità (1906) a treballar amb ell. Decidí, però, de treballar sol segons la línia estètica que començava a trobar (relacionada amb el cubisme i amb l’obra d’Amadeo Modigliani i influït per les concepcions religioses búdiques), la qual consistia en una voluntat de concisió i de reducció dels volums a trets essencials, a arquetips, i els quals sovint eren expressats en sèries modulars d’una gran força rítmica i alguna vegada manierista. La seva obra és relacionable, per la seva elementalitat i el seu primitivisme, amb l’art dels negres i amb el d’altres cultures primitives. A partir del 1906 començà a participar en exposicions (París, Nova York)./>Obres remarcables són: Mare dorment (1906-10), El bes (1908), La saviesa (1909), Prometeu (1911), El començament del món (1924), L’ocell (1924-49), Columna sense fi (1933), L’esperit de Buda (1933) i La gallina (1941).