S'orientà ràpidament en l’art de la seva època a base de l’alliçonament nòrdic i italià. Els seus quadres solen tenir una composició dramàtica i forts empastaments; àdhuc utilitzà els dits, en substitució dels pinzells, per tal de donar més energia a la seva pintura. Uní el colorisme i el luminisme amb el tenebrisme, i combinà la llum natural amb la supranatural. És autor de Mort de sant Vintir, Mort de sant Benet, Epifania i Simó i Jesús. Elevà la pintura barroca del seu país al nivell europeu, sense haver sortit mai de Bohèmia.