Professor d’història antiga i medieval a la Universitat de Clarmont d’Alvèrnia (1898-1938), dedicà una atenció especial als temes bizantins i sobretot a les relacions entre l’Orient i l’Occident. Entre les seves obres destaca L’Église et l’Orient au moyen âge. Les Croisades (1907), i, com a síntesi dels seus treballs, Le Monde byzantin (1947-50).