Fou professor de ciències socials a Breslau (1874), Estrasburg, Viena, Leipzig i Munic. Fou membre de l’escola històrica i un dels creadors del Kathedersozialismus, una tercera via entre el socialisme materialista i el liberalisme. Defensà el lliurecanvisme i la neutralitat de l’administració en la vida econòmica. El seu camp d’estudi comprèn els judicis de valor en l’economia, l’origen del capitalisme i l’estudi del sindicalisme; destaquen Die klassische Nationalökonomie (‘L’economia política clàssica’, 1888), Ethik und Volkswirtschaft in der Geschichte (‘Ètica i economia política en la història’, 1901), Die Anfänge des modernen Kapitalismus (‘Els inicis del capitalisme modern’, 1916) i Eine Geschichte des wirtschaftlichen Entwicklung Englands (‘Una història del desenvolupament econòmic d’Anglaterra’, 1927-29).