Té un clima oceànic i una pluviositat de 1 298 mm anuals. Port, base militar i arsenal, és també port comercial i centre redistribuïdor per al comerç costaner i un nucli d’indústries: elèctriques, de maquinària, químiques, alimentàries i tèxtils. Centre d’ensenyament superior: Université de Bretagne Occidentale i Centre oceanològic de Bretanya, lligat al Centre Nacional per a l’explotació dels oceans. Després de formar part del ducat de Bretanya (1239), esdevingué possessió anglesa del 1342 al 1397, data en què retornà a Bretanya. En casar-se Carles VIII de França amb Anna de Bretanya (1491), fou integrada a la monarquia francesa. Brest, però, no adquirí relleu fins que Richelieu inicià (1631) la construcció del port i la fortificació de la ciutat, treballs que acabà Vauban entre el 1680 i el 1688 i que convertiren Brest en una important base naval, d’on sortiren diverses expedicions contra Anglaterra. Ocupada pels alemanys (1940) i convertida en una potent base de submarins, fou molt bombardejada pels aliats, els quals aconseguiren de prendre-la pel setembre del 1944.