Socialista actiu, dirigí la ‘Lanterne’, fou cofundador de ‘L’Humanité’, amb Jean Jaurès, i secretari general del partit socialista francès (1901). Elegit diputat (1902), promogué la llei de separació de l’estat i l’Església. El 1906 fou ministre d’instrucció, i el 1909 succeí Georges Clemenceau com a president del consell. Fou ministre de justícia amb Raymond Poincaré (1912) i amb René Viviani (1914), president del consell i ministre d’afers exteriors (1915-17). Defensor de la unió dels partits durant la Primera Guerra Mundial, recomanà en la postguerra una política flexible amb Alemanya. Dimití el 1922, tornà a la presidència del consell (1925) i al ministeri d’afers estrangers i fou distingit amb el premi Nobel de la pau (1926), que compartí amb Gustav Stresemann.
Aristide Briand
© Fototeca.cat
Polític francès.