Professor de geometria al Gresham College de Londres (1569) i d’astronomia a Oxford (1619). En la seva correspondència amb Neper proposà l’adopció de la base 10 per a les taules de logaritmes, la primera de les quals, amb la nova base, fou publicada amb el títol d'Arithmetica logarithmica (1624). Estudià també certs problemes de trigonometria esfèrica i les seves aplicacions a la navegació.