La seva creació té l’origen en l’adquisició de les col·leccions d’art, història i d’història natural i de la biblioteca de Sir Hans Sloane per part del govern britànic el 1753. L’edifici actual (acabat el 1852) conté importants fons arqueològics de l’antiguitat, medievals i d’art oriental i popular. El 1963 fou constituït com a entitat independent el Natural History Museum a partir de les seccions d’història natural del British Museum. Els fons etnogràfics, també notables, es troben al Museum of Mankind, físicament segregat però dependent del British Museum. El 1973 la important biblioteca del museu (British Museum Library) s’independitzà de la institució i, conjuntament amb altres biblioteques, formà la British Library (amb prop de 13 milions de volums el 1997). El British Museum conté un bon nombre de documents dels Països Catalans (especialment llibres i manuscrits), d’importància per a la història catalana. L’any 2000 es recuperà l’antiga sala de lectura, restaurada i remodelada per Norman Foster, que conserva intacta la sala on Karl Marx escriví El capital
i que acull la Paul Hamlyn Library. L’any 2003 se celebrà la commemoració del 250 aniversari del British Museum, considerat el museu públic nacional més antic del món i el primer que instaurà l’accés gratuït. Entre els actes commemoratius destacà l’exposició ‘London 1753’. La celebració, però, es veié deslluïda per la coincidència amb els episodis de pillatge i saqueig dels principals museus iraquians i pel rebrot de la polèmica pel retorn i la restitució dels béns culturals als seus països d’origen. El museu negà al govern grec el préstec dels frisos i les escultures de marbre del Partenó i no s’autoritzà la seva presència a Atenes per als Jocs Olímpics del 2004. Tot i que la campanya cívica Marbres Units rebé moltes adhesions a la Gran Bretanya, el govern i el museu no cediren en la seva posició.