Format al Magdalen Collede d’Oxford, debutà en la direcció teatral el 1943 amb una versió del Doctor Faustus, de Christopher Marlowe. Els anys 1947-50 fou director de produccions a la Royal Opera House, i entre les òperes que posà en escena destaca, per polèmica, una versió de la Salomé de Richard Strauss, amb escenografia de Salvador Dalí. El 1962 fou nomenat director del Royal Shakespeare Theatre, companyia amb la qual col·laborà des del 1946, i, al costat de l’escenificació d’obres de Shakespeare, adquirí ressonància internacional amb les obres Marat-Sade, de Peter Weiss (1965, premi Tony 1966), que traslladà al cinema el 1967, i U.S. (1966), al·legat contra la guerra del Vietnam, que incloïa elements d’improvisació. El 1968 s’instal·là a París on el 1970 fundà, amb Micheline Rosan, el Centre International de Recherche Théâtrale i, el 1974, el Théâtre des Bouffes du Nord, que dirigí fins el 2010.
Altres muntatges seus destacats són: A Midsummer Night’s Dream (1970, premi Tony 1971); Timon d’Athènes (1974); Les Iks (1975); Ubu (1977); La conférence des oiseaux (1979); Carmen (1981), producció que inaugurà l’espai escènic del Mercat de les Flors de Barcelona; El Mahabharata (1985), adaptació teatral del poema èpic hindú en col·laboració amb Jean-Claude Carrière que tingué una forta repercussió, bé que no sempre favorable, i del qual dirigí una versió cinematogràfica el 1989 guardonada amb un premi Emmy Internacional; The Tempest (1990); Impressions de Pélleas (1992); L’homme qui (1993); Oh, les beaux jours (1995); Je suis un phénomène (1998); Le costume (1999); una peculiar versió de Hamlet (2000); Ta main dans la mienne (2003); Le Grand Inquisiteur (2004), sobre Els germans Karamàzov, de Dostojevskij; Tierno Bokar (2004), presentada al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004; Fragments (2008), de Samuel Beckett; Warum warum (2010), a partir de texts d’Antonin Artaud i altres, i The Valley of Astonishment (2013), escrit i dirigit per ell i Marie Hélène Estienne. També adaptà les òperes de Mozart Don Giovanni (1998) i La flauta màgica (2011, amb el nom A Magic Flute).
Per al cinema, a banda de les adaptacions del teatre esmentades, dirigí Moderato Cantabile (1960), The Lord of the Flies (1962), adaptació de la novel·la de William Golding, Ride of the Valkyrie (1967), Meetings with Remarkable Men (1977) i La tragédie de Carmen (1983, premi Emmy 1984).
Escriví assaigs entorn del teatre: The Empty Space (1968), The Shifting Point (1988) i There are no Secrets (1993). El 1998 publicà el llibre de memòries Threads of Time. La seva obra ha estat reconeguda, entre d’altres, amb els premis de Teatre de la Comissió Europea (1987), els títols d’oficial (1995) i comanador (2013) de la Legió d’Honor, l’orde Companion of Honour (1998) i els premis Dan David (2005), Ibsen (2008) i Princesa de Asturias de les arts (2019).