Estudià amb el seu pare, també flautista, i al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on obtingué el premi d’honor superior. Amplià estudis a França i a la Gran Bretanya. El 1985 abandonà la seva dedicació a la flauta com a membre de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i de l’aleshores anomenada Orquestra Ciutat de Barcelona. L’any següent, i fins el 1987, fou director assistent de l’Orquestra Simfònica de la Universitat de Florida, i posteriorment fou titular, durant deu anys, de l’Orquestra de la Universitat de Portland. Fou director titular de l’Oregon Sinfonietta (1990-93), de la Mittleman Jewish Community Orchestra (1989-91), de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (1998-2001) i de l’Orquestra Simfònica del Vallès (1998-2002 i 2009-13). Director titular de l’Orquestra Simfònica de Vancouver des del 1991. El 2008 fou designat director artístic de la Banda Municipal de Barcelona.
Com a compositor, rebé el Premio de Composición Orquesta Nacional (1977) per l’obra Quatre peces per a corda; el Premi Ciutat de Barcelona (1983), per a la primera de les seves simfonies; el premi de la Southeastern Composers League (1986) per la Sinfonietta da Camera; el premi de composició per a flauta de la Universitat de Madison (1987) per la Suite de flautes, i el premi Reina Sofía de composició musical (1991) per l’obra orquestral Virtus. A banda, també cal esmentar la Fantasia per a vent i corda (1976), el Concert per a flauta (1996), la Simfonia núm. 1, per a banda (1996), la Simfonia núm. 3 (1999), la Simfonia núm. 5 Mundus Noster (2010) i número 6 Concise (2011), Terres llemosines: rapsòdia catalana per a orquestra (1992), diverses sonates per a un o dos instruments (piano, violoncel, clarinet, flauta), Ataràxia, per a orquestra (1984), la Suite del zodíac xinès (1994), la Glosa de l’emigrant, per a banda de música (2008), les quatre peces orquestrals Poemes de rem i vela (1998), Suite per a orquestra de corda (2010), les suites per a guitarra Noves suggestions (2011) i la Cantata de Randa, dedicada a Ramon Llull (2017).