Estudià a Leipzig sota la direcció de Georg Curtius i professà allí des del 1887 fins a la mort. El 1876 publicà un article sobre les nasals sil·làbiques indoeuropees que revolucionà les concepcions aleshores admeses i desfermà una polèmica de la qual nasqué la constitució del grup Junggrammatiker (‘neogramàtics’) i el debat sobre la regularitat de les lleis fonètiques. El 1878 publicà, amb Hermann Osthoff, unes recerques morfològiques amb les quals tothom el reconegué com un dels mestres del comparatisme. El 1885 publicà Griechische Grammatik, i del 1886 al 1900, juntament amb Berthold Delbrück, Grundriss der vergleichenden Grammatik der indogermanischen Sprachen (‘Esbós de gramàtica comparada de les llengües indoeuropees’), obra de referència imprescindible. Fou mestre de tota una generació d’indoeuropeistes.