Té l’origen en l’empresa editorial El Gato Negro fundada el 1910 per Joan Bruguera i Teixidó (Barcelona, 1885-1933), dedicada a la publicació de gèneres populars: fulletons, novel·la rosa, policíaca i d’aventures, historietes il·lustrades, acudits, etc. A la mort del fundador, els seus fills Francesc (Barcelona, 1910-1962) i Pantaleó Bruguera Grané (Barcelona, 1912-1990) continuaren el negoci. El 1921 llançaren el setmanari infantil Pulgarcito, base de la reorientació posterior, centrada en el còmic, de l’editorial. El 1942 l’empresa es redenominà Editorial Bruguera. Instal·lada al barri del Coll de Barcelona (que contribuí a fer créixer amb el gran nombre de treballadors que s’hi instal·laren), tingué una gran expansió durant els primers anys del franquisme gràcies, sobretot, al còmic, gènere en el qual, al costat de Pulgarcito, llançà altres revistes similars, com ara DDT, Tiovivo, etc. Entre els ninotaires que hi treballaren sobresortiren Escobar, Ibáñez, Vázquez i Peñarroya, i diversos personatges, com ara Mortadelo y Filemón, Doña Urraca, Zipi i Zape o Carpanta, tingueren un gran èxit entre el públic infantil. En el camp del còmic d’aventures, obtingué un ressò igualment extraordinari El Capitán Trueno (1956). Publicà també algunes revistes i llibres en català, entre els quals cal esmentar les col·leccions “Quaderns de Cultura” i “Llibres del mirador”, i l’edició de la Història de la premsa catalana (1966) de Joan Torrent i Rafael Tasis. A partir de l’any 1984 una greu crisi econòmica l’obligà a reduir notablement la seva activitat, fins que el 1986 hagué de dissoldre la societat. Aquest any l’adquirí el Grup Zeta, que la transformà en Edicions B, editorial que en 2006-10 la rellançà com un segell autònom. Després de l’adquisició d’Edicions B per Penguin Random House (2017), l’abril del 2018 aquest grup anuncià el rellançament d’Editorial Bruguera, especialitzada en el còmic. Al desembre creà un premi de còmic i novel·la gràfica.