Professor de geografia física a Suïssa (Friburg i Lausana) del 1896 al 1912, passà aquest darrer any al Collège de France, a París. La seva obra es compon principalment de treballs sobre geografia humana: La géographie humaine (1910), Géographie de la France (1920-26) i Géographie de l’histoire (1921). Viatjà per Pèrsia, la Mediterrània, el Canadà i l’Extrem Orient, estudiant problemes dels països que visità, com els que recull en el seu llibre L’irrigation dans la Péninsule Ibérique et dans l’Afrique du Nord (1902).