i Esteve Gilabert Bruniquer i Riera | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Esteve Gilabert Bruniquer i Riera

Dret dels Països Catalans    Historiografia catalana    Literatura catalana
història del dret hist dr
Cronista, funcionari municipal i diplomàtic.
Granollers, Vallès Oriental, 29 de juliol de 1561 — Barcelona, 1641

Fill del mercader Guerau Bruniquer i d’Eulàlia Riera d’Olzinelles, la família tenia els orígens a Cardedeu des del final del segle XI. El 1260 la família es traslladà a Granollers i al segle XIV n’hi havia membres situats a Barcelona com a mercaders i notaris. De la nissaga sobresortí el bisbe Miquel de Ricomà. Traslladat a Barcelona, estudià dret i exercí de notari públic a partir del 1591. Es casà amb Agna Calopa, filla del notari barceloní Pau Calopa. El 1597 s’incorporà a l'administració municipal com a ajudant de l’escrivà de ració; el 1603 passà a ocupar el càrrec d’escrivà i a partir del 1608 exercí com a síndic de la ciutat. Per encàrrec del consell formà la Rubrica regiorum privilegiorum (1610), inèdita, continuà la Rúbrica d’ordinacions de Bernat Soler i redactà el Cerimonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat (1614), conegut per Rúbriques de Bruniquer, publicades en 1912-16. Com a escrivà de ració redactà el Manual de novells ardits, o Dietari de l’antic consell barceloní dels anys 1603-07. Fou enviat com a ambaixador a Roma (1610-13) per tractar de resoldre diversos litigis que enfrontaven el Consell de Cent i els eclesiàstics de Barcelona, sobretot entorn dels drets de les administracions del pa i de la carn. Suspès injustament com a síndic el 1636, fou rehabilitat a l’ofici el 1638, que exercí fins a la mort. És també autor de Relació sumària de l’antiga fundació i cristianisme de la ciutat de Barcelona i de l’antic magistrat i govern dels magnífics consellers i altres coses d’honor i bellesa de la ciutat (1630), inclosa en el volum 7 del fons del Consell de Cent anomenat Diversorum i publicada en dues edicions (1871 i 1885). Amb un major component literari que les Rúbriques, aquesta obra té un caràcter d’apologia sobretot en la primera part de síntesi de la història de la ciutat (amb algunes referències equivocades). En el prefaci hi fa constar la voluntat de servei per als successors en els diferents oficis de la ciutat, recollida amb més concreció en unes Advertències i consells que publicà a banda. Finalment, redactà altres rúbriques de documentació municipal, com la continuació de la de les Ordinacions. El fons de documentació personal es conserva a l’arxiu patrimonial de la família Sans, avui de Pere Pascual i Sans, i tots els originals de les obres a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Col·laboració: 
ADS
Data de revisió: 
2018-11-20

Llegir més...