Situació i presentació
Limita al N amb els municipis d’Anglès i Bescanó (aquest últim de la comarca del Gironès), a ponent amb el d’Osor, al S amb el de Santa Coloma de Farners i a llevant amb el de Vilobí d’Onyar. Situat als vessants sud-orientals del turó de Santa Bàrbara (que s’alça a 854 m d’altitud, dins el terme veí d’Anglès), el municipi alberga bona part de la capçalera de l’Onyar, que drena el sector nord-oriental i al qual aflueixen diversos torrents, com la riera de Sant Martí. El territori és relativament muntanyós, sobretot al sector de les Guilleries, poblat una bona part de boscos de pins, castanyers i alzines.
El municipi comprèn els pobles de Brunyola, cap de municipi, i de Sant Martí Sapresa, a més d’una bona quantitat de masies i cases disperses. Fins el 1910 en formà part el poble de Sant Dalmai, avui de Vilobí d’Onyar, i del castell de Brunyola havia depès el de Salitja, avui també de Vilobí. El 27 de març de 2018 canvià el seu nom oficial de Brunyola per l’actual de Brunyola i Sant Martí Sapresa.
Travessa el terme d’E a W i paral·lela al límit de migdia amb Santa Coloma de Farners la carretera C-25 (Eix Transversal), que enllaça amb la carretera C-63, de Lloret de Mar a Olot, que recorre el terme de S a N i de la qual surt un brancal vers llevant cap al poble de Brunyola.
La població i l'economia
El cens del 1553 donà 31 focs a Brunyola i 10 a Sant Martí Sapresa (el fogatjament de 1365-70 donava 125 focs per a tot el terme del castell). A la fi del segle XVIII, al cens de Floridablanca (1787), Brunyola tenia 199 h i Sant Martí 55; amb Sant Dalmai el municipi arribava a 1.581 h el 1860, data a partir de la qual la població començà a disminuir. Així, el 1877 es comptabilitzaren 1.487 h i el 1900 1.403. El descens fou continuat i ràpid: 1.024 h el 1950, 762 el 1970, 499 el 1981 i 373 el 1991. Durant la dècada de 1990, la població semblà experimentar una lleugera tendència a la recuperació, que no es confirmà, però, amb el canvi de segle (376 h el 2001 i 353 h el 2005).
L’economia del terme té una forta base agrícola, tot i que disminueix any per any en benefici dels serveis, principal sector. Els principals conreus del terme són l’avellaner, del qual és un dels principals productors de la comarca, tot i la crisi que travessa el sector arreu de Catalunya, els farratges i l’ordi. A la part regada s’hi conreen patates i hortalisses. Destaca la cria d’aviram i de bestiar porcí. Hi funciona una empresa que elabora productes carnis, per bé que una part important de la població està ocupada en la indústria d’altres poblacions, principalment a Santa Coloma de Farners. Una fita important en l’economia municipal és la celebració de la Fira de l’Avellana, el primer cap de setmana d’octubre de cada any. Es fan esforços per potenciar el turisme rural com a alternativa al desenvolupament del terme.
El poble de Brunyola
El petit poble de Brunyola (231 h el 2006) s’aixeca a 247 m d’altitud enlairat en un turó, al voltant de l’antic castell de Brunyola. Dins el conjunt fortificat s’alça la parròquia de Sant Fruitós de Brunyola, antigament Sant Fruitós de Mont-rodon, que aprofita com a campanar una de les torres del castell, un xic separada de l’església; aquesta, amb dues làpides antigues encastades a la façana, fou refeta al segle XVI, i té annex el solar del cementiri. El castell de Brunyola era un gran edifici rectangular amb torres cilíndriques als extrems. Se’n conserven tres (la suprimida correspon al cementiri esmentat). Resta sencera la façana de tramuntana del castell, entre dues torres, una de les quals, com ja s’ha dit, és aprofitada com a campanar de l’església i amb portal adovellat, antics finestrals gòtics i restes de matacans. El castell acull l’ajuntament al costat oest, mentre que les sales de la banda est es dediquen a activitats culturals del poble.
Entre les festes destaquen les tradicionals de Nadal, amb una representació del pessebre entorn del castell després de la missa del gall i la festa major de Sant Fruitós, patró de la localitat, el 21 de gener. Coincidint amb l’arribada de la primavera, el poble celebra la festa del Roser, el Dilluns de Pasqua, que atreu gent de tota la comarca.
Altres indrets del terme
El poble de Sant Martí Sapresa (136 h el 2005), conegut també per Sant Martí de les Esposes, es troba uns 4 km al N de Brunyola, en un contrafort de la muntanya de Santa Bàrbara, al peu de la carretera de Santa Coloma a Olot. És el nucli amb més vitalitat del terme, amb hostals i algunes cases residencials. L’església de Sant Martí, totalment renovada a partir del segle XVIII, és ja documentada el 1019 (Sancti Martini de Preda). Depengué inicialment de l’església de Sant Amanç, ara del terme veí d’Anglès, també esmentada el 1019, però el 1362 s’havien invertit els papers i Sant Amanç era sufragània de Sant Martí. També en depenia la capella de Santa Bàrbara (a Anglès) a través de Sant Amanç. La jurisdicció pertanyia al castell de Brunyola. La festa major de Sant Martí Sapresa se celebra el segon diumenge de novembre.
A l’extrem NE del terme, a l’esquerra de l’Onyar, hi ha l’antiga església romànica de Sant Romà, d’una nau, amb un porxo i un campanar d’espadanya, on es celebra un aplec el segon diumenge d’agost. El santuari de la Mare de Déu de Serrallonga es troba prop del mas Serrallonga, a l’extrem SE del terme; és esmentat ja al segle XVII (1657). Té molta tradició l’aplec que s’hi celebra el segon diumenge de setembre.
S'han fet diverses troballes arqueològiques, entre les quals hi ha material de sílex paleolític, que podria pertànyer al Mosterià o al Solutrià. Prop de Sant Martí Sapresa, a l’indret dit el Campament, hom hi descobrí ceràmica ibèrica i fragments de dolium.
La història
Les restes del castell de Brunyola confereixen un notable interès històric al municipi. El 1106 fou cedit per Ramon Berenguer III a Guerau Ponç de Cabrera i aviat fou traspassat a Pere Ramon de Vilademany (1116) com a feudatari. Els Cabrera el vengueren a la fi del segle XVIII a Guillem Gaufred, clergue de la seu de Girona, i des del 1293 formà part de la Pia Almoina de Girona, que el retingué (des del 1381 amb el domini del mer i mixt imperi) fins que el 1776, en temps del bisbe Lorenzana, els béns de la Pia Almoina passaren a l’Hospici. El 1834 fou venut a Il·luminat Font i després es convertí en casa de pagès.
Pel fet de ser termenat, el castell de Brunyola tenia jurisdicció pròpia i així els seus homes es deslliuraren de les pretensions del governador de Girona, que el 1397 volia que s’acollissin, en cas de guerra, dins les muralles de Girona i que contribuïssin a sufragar-ne les despeses de reconstrucció. Alguns dels homes havien pres part el 1391 en l’assalt al call jueu de la ciutat de Girona i defugiren el càstig mitjançant el pagament de 150 florins d’or. Els terratrèmols del segle XV afectaren aquesta zona. Durant la guerra contra Joan II fou ocupat per les forces del comte de Pallars i passà després temporalment a mans de Joan Sarriera. El 1485 els remences també se n’apoderaren.
Durant la guerra del Francès fou una altra vegada escenari de lluites. Pres per les tropes franceses, quan Joaquín Blake volgué introduir a Girona, assetjada pels francesos, un carregament de subsistències, O'Donnell atacà les forces franceses del sector, que s’hagueren de refugiar a Brunyola, i l’operació destinada a socórrer Girona es pogué dur a terme. Encara tingué un paper estratègic en les lluites carlines del segle XIX.