Educat a les universitats de París i de Saint Andrews, fou professor a París, Bordeus —on tingué Michel de Montaigne per deixeble— i Coïmbra de l’any 1528 al 1552. Buchanan, que sofrí persecucions per les seves simpaties protestants, i després d’una darrera estada a França es convertí obertament a la nova fe (1560); tornà l’any següent a Escòcia, on exercí càrrecs acadèmics, públics i palatins (fou preceptor del futur Jaume VI d’Escòcia, I d’Anglaterra). Violent adversari de Maria Stuart, ajudà a preparar-ne l’acusació en el seu procés i escriví una invectiva contra ella (Detectio, 1571). A més d’escriure obres satíriques, històriques i didàctiques, a De jure regni apud Scotos (1579) exposà la seva teoria de la sobirania popular. Notable poeta en llatí, traduí Medea i Alcestis d’Eurípides, i escriví dues tragèdies bíbliques: Jephthes i Baptistes.