i Bucovina | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

Bucovina

Geografia històrica
Romania    Ucraïna
Regió de l’Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítzia i la regió de Moldàvia, i actualment dividida entre Ucraïna i Romania.

La part sud-occidental, muntanyosa, constituïda per gresos i conglomerats, s’estén sobre els Carpats, i la part nord-oriental, formada per dipòsits al·luvials, s’estén sobre la plana dels rius Prut i Siret. El clima és continental, amb hiverns molt freds (-4°C de temperatura mitjana al mes de gener) i estius molt calorosos (25°C de mitjana el mes de juliol) i una pluviositat escassa (uns 635 mm anuals, que cauen sobretot a l’estiu). És drenada per nombrosos rius (Moldova, Siret, Prut), i el Dnièster en constitueix el límit septentrional. Els sòls, molt fèrtils, són la base d’una agricultura pròspera, i la vegetació natural és constituïda per bosc (60% del territori) de faigs a les àrees baixes i de coníferes a les més elevades. Els recursos principals són l’agricultura (sobretot cereals) i l’explotació forestal, de la qual deriven les indústries de la fusta. Destaquen també la ramaderia i l’explotació de la sal i dels jaciments de petroli. Com a nuclis urbans figuren Černovcy (Cernǎuţi), que en fou la capital i el principal centre cultural, situada en territori ucraïnès, i Suceava, Cîmpulung Moldovenesc i Siret, en territori romanès. La Bucovina s’individualitza en el camp artístic per la singularitat de les esglésies, decorades exteriorment amb pintures al fresc, entre les quals sobresurten les de Voroneţ, Humor, Moldoviţa, Suceviţa, Arbore i Putna, totes dels ss XV-XVI. Els murals mantenen l’estil bizantí, interpretat, però, d’una manera original, amb expressió, humanitat i riquesa cromàtica i ornamental; les escenes són distribuïdes en nombrosos compartiments, generalment sobre un fons blau brillant, d’atzurita. Integrada dins la província romana de Dàcia, la Bucovina formà part del principat de Moldàvia a partir del s XIV, i juntament amb aquest caigué en poder de Turquia al començament del s XVI. Ocupada per Rússia (1769-74), fou cedida per Turquia a Àustria el 1775, i a partir d’aleshores romangué en poder d’aquesta, fins el 1918, primerament (1787) com a districte de Galítzia i posteriorment (1849) com a país autònom de la corona ( Kronland ). Sota la dominació austríaca es mantingué l’equilibri entre les diverses ètnies a la regió (dels 795 000 h que tenia el 1910, 305 000 eren ucraïnesos, 273 000 romanesos, 169 000 alemanys —entre els quals molts jueus de parla alemanya a les ciutats—, 36 000 magiars i 10 000 polonesos). Malgrat ésser annexada a Romania pel tractat de Saint Germain (1919), el 1940 el govern de Bucarest hagué de cedir la Bucovina del nord a l’URSS. El règim de Hitler “repatrià” aleshores tots els alemanys de la regió (més de 93 000); la Bucovina del nord fou ocupada temporalment (1941-44) pels romanesos, com a aliats dels alemanys. Incorporada a l’URSS l’any 1947, restà restablerta la divisió actual, només alterada per la independ dència d’Ucraïna el 1991, que respon de manera aproximada a les zones de majoria ucraïnesa i romanesa.

Col·laboració: 
MGA / JoD / XRu / ATR
Llegir més...