El terme és drenat pel torrent de Búger o de Son Vivot (afluent per la dreta del torrent de Sant Miquel), que en forma el límit oriental. La vegetació natural és formada principalment per pinedes i alzinar. La superfície conreada és d’unes 500 ha. Al secà hom conrea cereals, i al regadiu arbres fruiters i hortalisses. Hi predomina el règim d’explotació directa. La ramaderia és especialment de bestiar porcí. Hi ha una fàbrica de plàstic. Hi és tradicional la fabricació de culleres i esquelles. El poble (792 h agl i 134 h diss [1996], bugerrons ; 102 m alt.), aturonat, és al voltant de l’església. Era una antiga alqueria islàmica del districte d’Inca, que formà part, després de la conquesta catalana, del terme de Campanet, del qual no se separà administrativament fins el 1822. L’església actual (Sant Pere), parroquial des del 1913, fou construïda entre el 1649 i el 1718 en l’estil clàssic i decorada amb retaules.