És centre d’una comarca agrícola (vinya, oliveres, tabac, alzines, sureres), però l’economia es basa en l’exportació de petroli (final de l’oleoducte procedent de Hassi-Messaoud). Nus de comunicacions (ferrocarril, carretera, port). Antiga ciutat romana, anomenada Saldae, i capital dels vàndals al segle V, fou conquerida pels àrabs al segle VIII. Sota la dinastia hammadita (segles XI-XII) fou escollida com a capital (1091) i esdevingué una ciutat important. Els genovesos la saquejaren (1136), i els almohades l’ocuparen el 1152. Comercià activament amb els estats cristians, especialment amb Pisa i Barcelona (el 1259 consta ja l’existència d’un cònsol de catalans i d’un alfòndec); fou tradicional l’exportació de cera, fins al punt que el seu nom esdevingué sinònim de candela (bugia). El 1240 fou incorporada a l’estat hàfsida de Tunis, de l’escissió del qual sorgí, en 1284-85, l'emirat o soldanat de Bugia. Les relacions comercials i polítiques amb els estats catalans foren molt intenses a partir d’aleshores, tant amb Mallorca (tractat del 1302) com amb Catalunya-Aragó (tractat del 1309); en aquest clima hi anà Ramon Llull (1307) a predicar i fou empresonat durant sis mesos. La momentània reunificació dels dominis hàfsides i la puixança dels merínides de Tilimsen i de Fes, que s’empararen de Bugia el 1352, desplaçaren l’interès polític català al nord d’Àfrica vers altres indrets, i la ciutat es convertí en una de les bases més importants dels corsaris barbarescs. El 1510 fou ocupada per Ferran II de Catalunya-Aragó, i, tot i que fou concedida al cardenal Cisneros, hom la considerà sempre com a possessió de la corona catalanoaragonesa. Forces mallorquines, menorquines i sardes la defensaren dels atacs musulmans el 1510, i el valencià Ramon Carròs, amb forces mallorquines, l’alliberà el 1515 dels atacs de Barba-rossa. El 1555 fou conquerida, però, pel paixà d’Algèria, que la convertí novament en un actiu centre de corsaris. El 1883 fou ocupada per les tropes franceses.