Després d’haver ensenyat a Munic, Dresden i Viena (on ocupà la càtedra de psicologia de la facultat de filosofia), emigrà a Califòrnia. Influït per les investigacions de l’escola de Würzburg, s’orientà vers l’estudi experimental del pensament i del llenguatge, i seguí les teories biopsicològiques de l’escola de la Gestalt. És autor de Die Gestaltwahrnehmungen (‘Les percepcions de les formes’, 1913), Die geistige Entwicklung des kindes (‘L’evolució psíquica de l’infant’ 1918), Die Krisis der Psychologie (‘La crisi de la psicologia’, 1927) i Sprachtheorie (‘Teoria de la parla’, 1934).