Inspector i més tard director d’ensenyament (1879), col·laborà en la reorganització de l’ensenyament primari públic duta a terme per Jules Ferry. Creà les escoles normals superiors, per a la formació d’inspectors i professors, i la càtedra de Science de l’Éducation (1896), de la Sorbona, i dirigí la “Revue Pédagogique” i el “Dictionnaire de Pédagogie et d’Instruction Publique” (1882-89 i 1911). A més, escriví La religion, la morale, et la science dans l’éducation contemporaine (1912). Fou elegit diputat radical-socialista de París (1902-24) i president de la Lliga dels Drets de l’Home. Defensà l’ensenyament laic i obligatori, l’escola única, el dret de vot per a les dones i la representació proporcional. Rebé el premi Nobel de la pau (1927).