És un centre tèxtil (cotó, seda) i de la pell (Karakul), i terminal de ferrocarril. Entre els monuments de la ciutat, que en testimonien la passada esplendor, són remarcables el pretès sepulcre d’Ismā'īl Sāmānī (segle X) i el minaret de Kalyan, amb excel·lents mosaics de rajola. Malgrat ésser de fundació molt antiga, hom té poques dades de la història preislàmica de Bukhara. La penetració àrab, iniciada el 674, no es consolidà fins a la conquesta de Qutayba ibn Muslim (709). Durant l’època samànida (892-999) fou un important focus cultural, centre del renaixement literari persa. A la seva caiguda fou governada pels qarakànides, i el 1141 formà part de l’imperi dels Hwārizm-Shah. Saquejada per Genguis Kan (1220) i Abāqā (1273), caigué (1500) en poder dels uzbeks, que la convertiren en llur capital. Nādir Shah la conquerí el 1740, i en morir un manquit se'n proclamà kan. A mitjan segle XIX, Rússia inicià la intervenció sobre el kanat de Bukhara.