Fou expulsat de Rússia el 1923. Les seves obres més importants són Svet nevečernij (‘La llum sense ocàs’, 1917), Drug ženikha (‘L’amic de l’espòs’, 1927), Agnec Božij (‘L’anyell de Déu’, 1933), Utešitel' (‘El Paraclet’, 1936) i Nevesta Agnca (‘L’esposa de l’anyell’, 1944). La part més original del seu sistema és la cosmologia (on són combinades filosofia i teologia), la qual se centra en la sophia o saviesa, principi de les coses creades i llaç d’unió entre l’absolut i el món (sofiologia). A la llum de la seva teoria sofiològica exposà d’una manera personal els dogmes del cristianisme. La seva doctrina suscità polèmiques diverses.