L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1.360 m d’altitud és al centre del pla de Busa , superfície gairebé tabular. Les capes alternants margoses i calcàries de l’Eocè, de cabussament quasi vertical a la serra dels Bastets, formen una flexió gairebé en angle recte vers el sud, fins a col·locar-se horitzontalment sota el suau sinclinal de la serra de la Busa , situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada per una cinglera ( cingles de Busa ) formada pel Capolatell, el Capolat, el Cogul (1.526 m alt.), on culmina la serra, els serrats de la Llebre i de la Capella i el cingle de l’Areny, deixant només els difícils accessos dels graus de Vilamala, Escales, Orriols, la Creu de Rial i l’Areny.
A causa de les condicions estratègiques del lloc, durant el segle XIX esdevingué una fortalesa militar: el 1810 el general Lacy el convertí en quarter general en la lluita contra Napoleó, i hi establí una escola militar, un hospital de sang i un camp de concentració per a presoners francesos el Capolatell . Hom ha afirmat que el 1812 la guarnició hi proclamà la constitució immediatament després que a Cadis. Durant la primera guerra carlina esdevingué quarter general carlí.