Començà a nou anys la carrera de virtuós internacional. Ensenyà a Hèlsinki, Moscou, Viena, Berlín i Bolonya. De la seva producció destaquen tres òperes, Arlecchino (1915), Turandot (1917) i Doktor Faustus (1925), aquesta última acabada per Philipp Jarnach. També és autor d’un concert per a piano, orquestra i cors (1904), de dos quartets de corda (1880, 1889), de dues sonates per a piano i violí (1890, 1898), de 24 preludis (1879-83), d’estudis (1883-84), de variacions i fuga (1885), per a piano. Escriví Entwurf einer neuen Aesthetik der Tonkunst (‘Esbós d’una nova estètica de la música’, 1907).