Deixà l’ofici familiar d’argenter i es feu traductor del francès (Jules Verne i Alexandre Dumas) i de l’anglès al castellà. S'inicià en castellà (La humana sabiduría, 1857), però fins a Un poll ressuscitat (1865), peça on satiritzà la burgesia, no assolí popularitat. Altres obres, totes d’una gran habilitat escènica, són Un pa com unes hòsties (1866), Reus, París i Londres (1866), Qui al cel escup (1866), en què, seguint la línia d’autors com Dumas i Scribe, tradueix les relacions amoroses en termes de dots i transaccions econòmiques. Aquest component de lleu crítica social és present també en altres obres, com A la quarta pregunta (1867), en què un fill de bona família pensa a recórrer al suïcidi de tan entrampat com es troba.