Estudià llatí, matemàtiques i geografia a la Universitat de Cork (1957), i obtingué un màster per la Universitat Nacional d’Irlanda el 1959, any que professà com a monja dominica fins el 1975. Doctorada per la Universitat de Washington (1965), feu recerca postdoctoral a la Universitat de Lovaina i exercí la docència a les universitats de Seattle (1966-68), Glasgow (1968-70) i Clark, de Massachusetts (1970-81). Després d’uns anys al Consell Suec d’Humanitats i Ciències socials de Lund (1982-89) i a la Universitat d’Ottawa (1989-91), acabà la carrera acadèmica a l’University College de Dublín, on es jubilà el 2003. Formada en el moment de la renovació de la geografia i en les universitats capdavanteres en aquest camp, aviat es decantà cap a un enfocament social i humanístic, a partir de les seves reflexions sobre la geografia clàssica francesa. De la seva obra es poden destacar Society and Milieu in the French Geographic Tradition (1971), Values in Geography (1974), The Practice of Geography (1990) i Geography and the Human Spirit (1994). Membre de la Royal Irish Academy, de l’Academia Europaea, de l’American Association of Geographers (1974-77) i de la Royal Geographical Society de la Gran Bretanya (1996-99). Fou la primera dona que presidí la Unió Geogràfica Internacional (2000-04). L’any 2014 rebé el premi internacional de geografia Vautrin Lud, el més important de la disciplina.