S'havia casat el 1788 amb el marquès de Fontenay, del qual es divorcià el 1793. El mateix any fou empresonada a Bordeus pels republicans, però aconseguí d’ésser alliberada gràcies a la seva relació amb Jean L. Tallien; fou arrestada novament a París el 1794 pel Comitè de Salvació Pública, cosa que contribuí a l’activa intervenció de Talien en la caiguda de Robespierre. Casada amb aquell (1794), tingué una gran influència en la societat parisenca dels anys post-revolucionaris (fou coneguda per Notre-Dame de Thermidor). Divorciada el 1802, es casà el 1805 amb François Riquet de Caraman, príncep de Chimay.