Fou cartògraf d’Enric VIII, i des del 1512 estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó. El 1518 Carles V el nomenà pilot major de Castella. El 1526 sortí de Sanlúcar de Barrameda al capdavant d’una expedició vers la Xina per la ruta del sud-oest, en la qual participaren un bon nombre de catalans. Atret per la fama de riqueses del Riu de la Plata, estigué durant quatre anys explorant els rius Paraná, Paraguai i Uruguai. En tornar fou condemnat a desterrament a Orà; tanmateix, fou perdonat i recuperà el seu càrrec. El 1544 féu el notable planisferi conservat a la Bibliothèque Nationale de París. El 1548 tornà a Anglaterra, al servei d’Eduard VI. Fundà a Londres (1551) una companyia per al comerç amb Moscòvia i organitzà expedicions per a cercar una ruta a l’Orient pel nord-est.