Autodidacte, fou un dels excavadors més actius de la seva època. Es dedicà a l’estudi de les pintures rupestres, de les quals fou un dels primers descobridors (Calapatar, Cretes, la Valltorta), i escriví un primer assaig de conjunt, El Arte rupestre en España (1915). Subvencionat per diverses institucions madrilenyes, excavà també a Andalusia, Aragó (el gran poblat d’Azaila), Castella (La Osera), etc. Dels seus estudis cal esmentar Cerámica de Azaila (1944).