Guerau de Cabrera

(?, ? — ?, aprox. 1158/65)

Noble i trobador, vescomte de Girona i d’Àger (1144-~45) i primer vescomte de Cabrera (~1145-~80) (Guerau III de Cabrera).

Quan s’extingí el càrrec de vescomte de Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera. El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa. El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI. El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer. Ha estat identificat com a autor d’un Ensenhamen (‘Ensenyament’) escrit en llengua provençal entre el 1150 i el 1170 i adreçat al seu joglar Cabra per tal d’instruir-lo. Consta de 216 versos, on enumera temes, autors, obres i personatges del món literari de l’època, que donen un panorama molt complet i variat —malgrat el desordre— de la sorprenent i rica situació literària de la Catalunya del s XII. Constitueix un document inestimable per a la història de la literatura.