Situació i presentació
Limita a ponent amb els termes de Sant Andreu Salou i Campllong, amb Llambilles al N, a llevant amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i amb Santa Cristina d’Aro, ambdós de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llagostera i al SW amb el terme selvatà de Caldes de Malavella. El límit sud-occidental del terme coincideix amb el curs de les rieres de Cagarella i de Gotarra. El límit occidental ve indicat per la riera de Verneda, i per la Riera Seca o de Susvalls. A septentrió fa de termenal la serra de la Font, culminada pel puig de Ventalló, i part del curs de la riera de la Font. En direcció a llevant el límit arriba fins al Puiggròs (469 m) tot resseguint els vessants occidentals de la serra del Xai, dels solells d’en Barril, del coll de Llumeneres i de les planes d’en Marull. A la banda oriental trobem la Serra Llarga i al S el termenal coincideix parcialment amb la riera de Verneda. El terme és drenat per un seguit de rieres, algunes de les quals ja hem esmentat, afluents de l’Onyar, com la riera de Verneda, que travessa tot el terme d’E a W, i la riera de Vilallonga, que és afluent de l’anterior.
El municipi comprèn, a més de la vila de Cassà de la Selva, que n’és el cap, els veïnats de Serinyà, Verneda, Llebrers (de Dalt i de Baix), Matamala, Sangosta, Mosqueroles, Mont-roig, Esclet i les Serres, a més d’alguna urbanització com el Mas Cubell o el Mas Prat. És travessat de NW a SE per la variant de la carretera comarcal C-65 de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Altres carreteres importants són les locals: una es dirigeix cap a la Bisbal d’Empordà, vers el NE, l’altra a Caldes de Malavella, cap al SW, i vers ponent la que porta a Riudellots de la Selva, que enllaça amb el nus de comunicacions entre la carretera N-II i l’autopista AP-7, ambdues de Barcelona a la Jonquera, i l’Eix Transversal (C-25), que travessa les terres centrals de Catalunya. Hi ha altres carreteres menors que comuniquen els diferents llocs del terme i alguns pobles veïns, com la de Cassà a Sant Andreu Salou.
La grafia oficial Cassà , amb - s. -, es troba en documentació antiga — Cassianus (1214), Cassanus (1254)— que n’avala el manteniment del dígraf, que acabà predominant sobretot en època moderna. Tanmateix, l’Institut d’Estudis Catalans considera que la grafia correcta, d’acord amb les normes ortogràfiques vigents, és Caçà , amb- ç -, avalada també per atestacions medievals— Cacianus (1280), Caciano de Silva (1362)—, i per l’etimologia, que fa provenir el nom del llatí Cattianus , derivat del nom propi Cattius , tot i que accepta la forma de Cassà.
La població
Cassà de la Selva és una de les poques poblacions de la comarca del Gironès que ha mantingut una evolució demogràfica (caçanencs) certament positiva al llarg de la seva història. El fogatjament de vers el 1359 registrava 99 focs de Gastó de Montcada, i el 1553 n’hi havia 105. L’any 1575 Cassà continuava creixent, ja que la seva població depassava força el miler d’habitants; les cases formaven un agrupament a l’entorn de l’església i la plaça, i els seus habitants vivien de l’agricultura i de la indústria de claveters i teixidors de lli. Pocs anys més tard, concretament el 1589 i el 1599, es produïren un seguit d’epidèmies i aiguats que significaren un cert estancament del nombre de pobladors. Tanmateix, cal remarcar que la vila de Cassà acollí nombrosos immigrats francesos des de la darreria del segle XVI i al llarg de quasi tot el XVII, quan els nouvinguts entraren de manera continuada a Catalunya tot cercant la feina que mancava al sud francès. A partir del 1630 es produí una forta arrencada del nombre de naixements, que es mantindrà a un bon ritme al llarg de tot el segle XVII. En aquest augment del nombre de nascuts té molt a veure el nou contingent de població vingut d’arreu de França: dels casaments produïts a Cassà del 1589 al 1620 una mica més del 10% tenia algun dels contraents, sobretot el marit, de procedència francesa. Per tot això no ens ha d’estranyar que l’any 1718 Cassà tingués 1.278 h i que el 1787 n’assolís 2.085, després del període econòmicament favorable del segle XVIII. Aquest creixement continuà a molt bon ritme, ja que l’any 1860 hi havia 3.748 h, el 1900, 4.969, i el 1930, 5.058. Al començament dels anys seixanta tenia 5.220 h, que esdevingueren 6.120 després de la crescuda del sector industrial i del bon negoci del suro. En el cens de 1981 s’assenyalava una crescuda força remarcable, amb 6.832 h, i aquesta tendència positiva continuà després fins arribar als 7.165 h el 1991 i als 7.712 el 2001. L’any 2005 hi havia 8.612 h.
L’economia
L’economia de Cassà mostra un elevat grau d’equilibri entre l’agricultura, la ramaderia i la indústria. Aquesta darrera és, tanmateix, l’activitat econòmica predominant. La zona muntanyosa del terme és ocupada en gran part per boscos de suredes, pinedes, alzinars, eucaliptus i una petita extensió d’arbres de ribera. En l’agricultura predomina el secà, i es conreen sobretot cereals, farratge i arbres fruiters, mentre que al regadiu hom aprofita les aigües subàlvies per a conrear cereals i hortalisses. La ramaderia es basa en la cria de bestiar porcí, boví, aviram i oví. Cassà ha desenvolupat una estructura industrial autòctona i no tant com a zona de descongestió de Girona. La indústria tapera és una de les activitats més tradicionals i importants a Cassà. Té l’origen al segle XVIII gràcies a l’expansió del xampany. Cassà de la Selva ha estat un dels principals centres surers catalans. El 1884 hi havia més de mil obrers que s’hi dedicaven. La màxima prosperitat d’aquesta indústria va correspondre al període que s’inicià vers el 1880 i es va cloure els primers anys del segle XX. Al final del segle XIX a Cassà hi havia 46 fàbriques de taps que assortien una àmplia demanda motivada per la utilització d’ampolles de vidre. Els taps també eren venuts en mercats i fires, i alguns fabricants de Cassà arribaren fins a les fires de Montpeller i Bellcaire. Per copsar la veritable incidència en la vila de Cassà de la indústria surera podem assenyalar que l’any 1892 es va crear una associació dedicada al foment d’aquesta indústria. Fou la primera d’aquest tipus a les comarques gironines. En temps moderns el sector del suro s’ha anat diversificant, amb producció de taps per a vi i xampany, aglomerats per a aïllament i per a decoració. Paral·lelament s’han creat noves indústries. Cal destacar els sectors tèxtil i de la confecció, químic, del metall, d’arts gràfiques, de material elèctric, plàstic o per a la construcció. Cassà celebra mercat setmanal el dimecres, i al setembre s’organitza la Fira de Santa Tecla, amb diverses activitats, com una fira de l’artesania o una d’energies renovables. Hi ha serveis d’assistència mèdica i l’ensenyament és cobert fins al batxillerat. Destaquen les instal·lacions del complex esportiu municipal Foment Esportiu, amb piscines, rocòdrom, pavelló, etc.
La vila de Cassà de la Selva
La vila de Cassà de la Selva (7.870 h el 2005) és situada en un turó a 137 m d’altitud, al peu dels contraforts occidentals de la serra de les Gavarres. L’església parroquial de Sant Martí és documentada el 1019 en la dotació de la canònica gironina. El 1159 Arnau de Llers féu l’evacuació de l’església a favor de la seu de Girona. El 1172 Guillem de Monells, bisbe de Girona, en va fer donació a la canònica gironina. El 1246 hi posseïa béns el monestir de Sant Salvador de Breda. L’església actual, on es venera la Mare de Déu de les Sogues, és gòtica (segle XVI), d’una sola nau amb capelles laterals, creuer i amb elements renaixentistes a la façana. Es conserven, però, alguns vestigis de l’església romànica anterior, del segle XII: dues arcades i fragments de l’aparell antic al mur septentrional, i al de migdia i a l’interior alguns elements escultòrics reaprofitats. A la rectoria, i també en una col·lecció particular de la població, es conserven capitells, impostes i fragments del timpà, de les arquivoltes i de les columnes de la portalada romànica. El retaule major que hi havia a l’església era obra de Pau Costa i va ser acabat el 1708. Fou destruït el 1936 amb tots els altres elements ornamentals llevat de l’orgue, i després ha estat reproduït amb l’esforç de tots els caçanencs segons el model de l’antic. El nucli primitiu de la vila de Cassà es formà al voltant de la plaça de l’església. A la fi del segle XVI la plaça d’en Clavé o de la Coma era encara als afores i se’n deia Coma o firal. A la segona meitat del segle XVII, per concessió del rei Carles II, s’hi establiren unes mesures per a grans i oli, que donaren un fort impuls al mercat i a les fires. Aquestes mesures van ser emplaçades sota les voltes que encara duen el nom de les Mesures i eren de propietat municipal. A la vila hi ha moltes cases amb llindes de pedra construïdes durant el segle XVIII. L’Hospital Vell, citat el 1541, fou traslladat al segle XVII al carrer del Raval; la seva capella, dedicada a sant Josep, és de la fi del segle XIX. És de notable interès arquitectònic la Torre Salvana, que fou dels Albertí i data de la primeria del segle XVI. Al segle XVII se’n deia torre de Salvà. A la façana hi ha un portal de mig punt adovellat i balcons esculpits; conserva una torre de planta quadrada amb una escala de cargol de pedra i teginats del segle XVI.
La vila de Cassà disposa d’un bon nombre d’entitats i associacions de caràcter cultural, esportiu i cívic. Destaquen la Colla Excursionista Cassanenca, fundada el 1956, que organitza la Setmana de Sant Jordi i la Festa Literària, a l’abril, amb la convocatòria d’uns premis literaris, i els Amics de la Sardana, creada el 1975, amb un gran nombre d’associats, que es dedica al foment de la dansa i a l’organització de ballades i festes com la Nit dels Músics, dins el marc de la festa major, que reuneix en una gran cobla els músics nascuts o residents a Cassà. Entre els equipaments culturals, cal esmentar el Teatre Municipal Puig d’Arques i l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva. Entre les festes tradicionals més celebrades trobem la cavalcada de Reis, al gener, el Carnaval pel febrer, la festa de Sant Antoni Abat, que se celebra al març amb el nom de Festa del Cavall, i la festa major. Aquesta festa antigament s’havia celebrat pels volts de Corpus, però el 1857 fou traslladada al diumenge després de la Segona Pasqua, en data variable entre maig i juny. Per la Fira de Santa Tecla, al setembre, també s’organitzen actes festius, com la Nit del Cremat, amb sardanes, havaneres, etc.
Altres indrets del terme
El veïnat de Serinyà (76 h el 2005) és situat al S de la vila, vora la riera de Verneda i la carretera de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Juntament amb el veïnat de Mont-roig (80 h), al novembre s’hi celebra l’aplec de Sant Martí. El veïnat de Verneda és al sector oriental del terme, on hi ha la capçalera de la riera de Verneda. El veïnat de Llebrers, sota la serra de la Font, és al N de la vila, i comprèn els veïnats de Llebrers de Dalt (48 h) i el de Baix (95 h). Al N també es localitza el veïnat de Matamala (108 h), on el 2003 s’inaugurà el Parc de les Arts Contemporànies de Cassà, d’iniciativa privada. Prop del límit municipal amb Campllong, a l’W de la vila, hi ha el veïnat de Sangosta, amb la capella de la Mare de Déu del Remei, construïda al segle XVIII, on se celebra un aplec a l’octubre. També a ponent del terme, més al S, vora la riera de Verneda, hi ha el veïnat de Mosqueroles (43 h) i, prop seu, al SW de la vila, hi ha el de Mont-roig; el veïnat d’Esclet (30 h) és al S del terme, vora la riera de Gotarra. En aquest darrer veïnat se celebra un aplec a l’ermita de Sant Vicenç, al gener, recuperat al començament de la dècada del 1980. El darrer veïnat del municipi és el de les Serres, a llevant de la vila de Cassà. Són masies notables del terme o que apareixen sovint en la documentació a partir del segle XVI les del Mas Vallera, Torre Llorença (avui Torre Bardaleta), el Mas Adrià de la Creu, el Mas Candell o Cardell, Can Gruart d’Esclet, el Mas Frigola (del segle XV amb una torre de defensa) i el Mas Torrent. Al puig del Castell s’han trobat les restes d’un poblat ibèric dels segles IV-III aC, del qual han aparegut alguns llenços de muralla. Pels vestigis que ens han pervingut, sembla que havia de tenir una població força important.
La història
El lloc és esmentat el 914 (Villa Caciano), mentre que el castell de Cassà (castrum de Catiano) no és documentat fins el 1116. La vila era el 1159 de la senyoria de la família Cervià. El 1352 devia pertànyer al rei perquè aquest any Pere III va vendre a la ciutat de Girona la jurisdicció del castell de Cassà per a redimir amb el seu import, de l’infant Berenguer, comte d’Empúries, el domini directe del castell d’Albons. El cens de vers el 1380 assenyala que els 99 focs de la vila de Cassà pertanyien a Gastó de Montcada, que també posseïa el castell. Aquest personatge tingué nombrosos enfrontaments amb els pagesos de l’indret perquè pretenia que li paguessin més del que era de costum. El 1386 Cassà esdevingué carrer de Girona. Els fets de Cassà tenen l’origen en aquestes lluites i desavinences entre els defensors de la senyoria i els de la vila de Cassà, la jurisdicció de la qual pertanyia a la ciutat de Girona. Els jurats de Girona reunits el 28 de juny de 1391 examinaren la qüestió i conclogueren que el que pretenia Montcada era apoderar-se de la jurisdicció de la vila. El jurisconsult Berenguer Espigoler proposà que el requerit Montcada sortís de Cassà i que si no ho volia fer a les bones, la ciutat de Girona hi enviés gent armada per a foragitar-lo. Per documentació posterior als fets, se sap que l’11 de juliol, per ordre del consell, els jurats de Girona marxaren, amb gent armada, sobre Cassà; els jurats van demanar al sobirà que, en atenció al donatiu fet per la guerra de Cerdenya, perdonés els veïns de Girona per haver cremat el castell de Cassà i pels altres crims que hi havien comès. El castell, del qual no resten vestigis, era situat al lloc conegut actualment com a can Català del Castell. El 1462, durant la guerra contra Joan II, Cassà va patir tota mena de vexacions a mans de Galceran de Cruïlles, que havia rebut del rei la jurisdicció completa de la vila. El 1479 el capitost dels remences Pere Joan Sala estigué a Cassà un parell de vegades, on celebrà reunions amb els pagesos. A mitjan agost del 1808 els francesos van envair Cassà malgrat l’oposició dels sometents; un cop dins la vila els napoleònics es dedicaren a incendiar alguns edificis i feren d’altres malvestats, però, temorencs que les forces de Milans els poguessin tallar la retirada, optaren per abandonar aviat el poble. Tot i això hi tornaren diverses vegades al llarg dels anys 1808-09 mentre assetjaven Girona, i convertiren la vila en una mena de lloc d’allotjament de soldats. D’altra banda, parlar de la història de Cassà vol dir parlar en bona part de la mateixa història del suro a les contrades gironines. Hom esmenta que el primer taper d’ofici a Cassà fou Francesc Malavila i Marranxa, que el 7 de maig de 1760 constava com a tal als llibres parroquials del poble; de tota manera fins a la fi del segle XVIII no començà a ser normal l’ofici de taper.