La ciutat es desenvolupà al voltant del nucli primitiu al turó de La Mosca, i s’ha anat estenent cap a la plana. És centre d’una àrea comercial. L’economia depèn essencialment del sector primari. Hi són celebrades fires ramaderes, en les quals hom determina els arrendaments de les pastures. És també un nucli industrial (indústria química i sucrera). Centre d’ensenyament superior: Universidad de Extremadura, fundada el 1973. Del seu interessant conjunt d’arquitectura medieval i renaixentista cal destacar les esglésies gòtiques de San Juan i de Santa María la Mayor i el convent de San Pablo, però especialment les nombroses cases senyorials (Casa de las Veletas, seu del Museo Provincial; Casa de los Golfines de Abajo, gòtica, ampliada al s XVI; Palacio de Mayoralgo, s XVI; Casa de los Pereros, s XVI; Casa de Ovando, s XV; Casa de los Golfines de Arriba, s XV, amb torre del XVI). L’origen és la població romana de Norba , fundada el 19 aC. Important plaça forta islàmica, fou assetjada pels reis de Lleó des del temps de Ferran II (1148) i conquerida per Alfons IX (1229), que li atorgà el seu fur característic, pel qual esdevingué una de les viles més independents del reialme, fins que Isabel I, aprofitant les lluites entre les famílies del patriciat, establí que els regidors fossin nomenats a perpetuïtat pel rei. La independència de Portugal fou un cop greu per a l’economia de la vila. Escollida com a capital de província el 1833, experimentà un lent redreçament.
La plaça Major de Càceres, a Extremadura
© B. Llebaria