Situada al centre de la Campagne de Caen, la seva importància és deguda a la proximitat de jaciments de ferro (May, Saint André, Maltot, Bully), que l’han convertida en un nucli industrial (foneries, metal·lúrgia, indústria tèxtil). El canal de l’Orne la uneix amb el seu avantport, Ouistreham. Centre d’ensenyament superior: Université de Caen, fundada el 1432. La ciutat posseeix notables mostres d’arquitectura medieval normanda, malgrat les destruccions sofertes pels bombardeigs del 1944. Conserva les esglésies romàniques de Saint-Étienne (de l’Abbaye-aux-Hommes) i de la Trinité (de l’Abbaye-aux-Dames), fundades al s. XI per Guillem el Conqueridor i la reina Matilde, respectivament, i el castell, iniciat pel mateix Guillem i continuat als s. XIV-XV, i les esglésies gòtiques de Saint-Pierre (s. XIII-XVI) i Saint-Jean (s. XV). Té museu de belles arts. Capital de la baixa Normandia en temps de Guillem el Conqueridor (s. XI), fou presa i saquejada pels anglesos el 1346 i el 1417, i restà sota domini anglès fins el 1450. Durant el s. XVI es desenvolupà molt, gràcies al comerç amb la Guinea i Amèrica, però decaigué a partir de l’edicte de Nantes (1685), per tal com era un important centre protestant. Fou un centre girondí durant la Revolució Francesa.
Caen Església romànica de la Trinité (s XI, restaurada al s XIX)
© Fototeca.cat