i el Caire | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

el Caire

Nom àrab dAl-Qāhira (ar)
Ciutat
Egipte
Nom àrab dAl-Qāhira (ar)
El riu Nil al seu pas pel Caire
© Fototeca.cat
Ciutat d’Egipte, capital de l’estat, forma un muḥāfaẓa propi.
Població: 
6.758.581 h
[2006]
Extensió: 
214 km2

Situada al sud del vèrtex meridional del delta del Nil, on les muntanyes d’Al-Muqaṭṭam s’acosten més al riu. El desenvolupament urbà s’ha produït sobre una àrea d’antics canals i pantans; els barris moderns s’han estès segons un pla estrellat. El centre administratiu i de govern és davant l’illa de Rawḍa, i al nord d’aquesta, davant la Ǧazīra (illa) i a la vora dreta del riu, hi ha el barri comercial i de negocis. Cap al nord-est s’estenen barris residencials moderns (Heliòpolis, ‘Abbāsiyya), mentre que altres àrees residencials modestes voregen pel nord (Būlāq, Šubrā) el centre comercial. A la vora esquerra del Nil han estat edificades més recentment noves àrees suburbanes residencials (Zamelik, Gizeh) i industrials (Dokkī). La ciutat àrab antiga limita per l’est els centres comercial i administratiu. La forta expansió demogràfica és deguda a una forta taxa de creixement natural i a una forta immigració. La població és eminentment cosmopolita, amb predomini dels egipcis musulmans i amb minories coptes, sirianes, turques, sudaneses, jueves i negres; hi ha també nombroses colònies europees, principalment d’italians, grecs, francesos i britànics. És el primer nucli industrial d’Egipte (indústria siderúrgica, mecànica, tèxtil, química, alimentària, del tabac, del cuir, de mobles i arts gràfiques). Una refineria de petroli és unida per un oleoducte amb el port de Suez.

La mesquita de Hasan a la ciutat egípcia d’el Caire
© Corel Professional Photos
És un centre comercial, amb un comerç de trànsit molt considerable, efectuat en bona part a través dels tres ports fluvials de Rawḍ-al-Faraǧ, Būlāq i ‘Aṭṭār al-Nabī. Té quatre aeroports, dos dels quals internacionals. Centre turístic i d’ensenyament superior: ‘Ain Šams University, fundada el 1950; Al-Azhar University, fundada el 1970; Cairo University, fundada el 1908; American University in Cairo, fundada el 1919 i Helwan University, fundada el 1975. El nucli primitiu, a l’est de l’illa de Rawḍa, o el Caire Vell, correspon a l’antiga població d’Al-Fusṭāṭ, bastida el 641 pel general ‘Amr ibn al-'Ās, el conqueridor àrab d’Egipte, al costat de l’antiga Babilònia d’Egipte; es conserven d’aquesta època la primitiva mesquita de ‘Amr, iniciada el 642, ampliada el 827 i modificada posteriorment, i la mesquita d’Aḥmad ibn Ṭūlūn (879), al nord-est. En conquerir Al-Fusṭāṭ, el comandant de l’exèrcit fatimita Al-Ǧawhar fundà el 969 una nova ciutat al nord d’aquest nucli, que el 972 rebé el nom definitiu d’al-Qāhira (‘la victoriosa’) a l’arribada del califa al-Mu'izz, el qual hi establí la capital de l’imperi fatimita; a aquest període correspon la mesquita i la Universitat d’Al-Azhar (970-972), que ha estat un dels centres d’ensenyament principals del món islàmic, les muralles, reconstruïdes (1087-91) per Badr al-Ǧamālī, amb tres notables portals, i la mesquita d’Al-Akmar (1125). Saladí, el primer aiubí, emmurallà dins un mateix recinte Al-Fusṭāṭ i el Caire i construí la ciutadella (1179). Sota els mamelucs (1249-1517) fou engrandida la ciutat, que esdevingué el veritable centre polític, econòmic i cultural de l’islam (Bagdad havia caigut el 1258 en mans dels mongols); entre nombroses obres d’una notable i refinada arquitectura, destaquen la mesquita-madrassa de Ḥasan (1356-59), diversos mausoleus i els palaus de Bištak i Qā'īt Bāy. Conquerida pels turcs otomans el 1516 i retinguda en llur poder gairebé tres segles, declinà considerablement. Ocupada per les forces de Napoleó (1798-1801), esdevingué posteriorment escenari de diverses lluites que conduïren al poder Muḥammad ‘Alī (1805), el qual la covertí novament en capital; la ciutat s’expandí vers l’oest. Del 1822 al 1946 restà sota el poder britànic. Durant la Segona Guerra Mundial tingué un paper important com a quarter general dels aliats a l’Orient Mitjà i esdevingué seu de diverses conferències, entre les quals la celebrada pel novembre del 1943 entre Roosevelt, Churchill i Chiang Kai-shek per estudiar les mesures contra el Japó. Els museus més importants són el museu Egipci, que conté els tresors de Tutankamon i altres mostres molt destacades de l’antic art egipci (el Šayḫ al-Balad, l'Escriba Assegut, etc), el museu d’Art Islàmic (70 000 peces), el museu Copte, el museu de Qasr-al-Nil (art egipci sota els otomans) i el museu d’Art Modern (egipci i internacional).

Col·laboració: 
RAs / JoD / DBP

Llegir més...