S’instal·là a Barcelona (1913), on fou deixeble, a l’Escola de Llotja, d’Antoni Alsina i Amils. Treballà amb el marbrista Robert Bechini i adquirí el domini del marbre. Amb una constant preocupació per l’estructura i l’equilibri i una gran admiració pels clàssics grecs, Donatello i Miquel Àngel, ha executat diverses variants de nus femenins drets (n’hi ha un bon exemple al Museu d’Art Modern de Barcelona, 1936). Cal assenyalar també l’Assumpció (església parroquial de la Bisbal d’Empordà), Al·legoria (Caixa d’Estalvis de Figueres) i el monument a Pep Ventura (1971-72, Figueres). Ha excel·lit també com a retratista.