i concili de Calcedònia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

concili de Calcedònia

història eclesiàstica hist ecl
Quart concili ecumènic de l’Església (451), convocat per l’emperador Marcià.

Hi assistiren uns 600 bisbes, sota la presidència dels legats papals i imperials. D’acord amb l' Epístola dogmàtica (o Tomus ad Flavianum ) del papa Lleó I, condemnà la doctrina monofisita i proclamà, en una professió de fe, la doctrina de les dues natures en Crist. El cànon 28 de les actes conciliars, no admès per Roma, donava al patriarcat de Constantinoble la primacia sobre les esglésies d’Orient i l’equiparava amb la seu de Roma. Aquest concili significà la ruptura de les esglésies nacionals siríaca i copta (anomenades monofisites ) amb la resta del món cristià romanobizantí.

Llegir més...