Situació i presentació
Limita al N amb els termes bagencs d’Artés i Avinyó, a l’E amb Moià i Monistrol de Calders, al S amb Talamanca (Bages) i a l’W amb Navarcles (Bages). La demarcació de Calders té una disposició allargada.
Com que el Moianès és un altiplà inclinat vers el Llobregat, l’altitud màxima del terme, 661 m, s’assoleix al sector E, mentre que a l’indret del Llobregat és de 240 m. Les seves aigües s’escorren vers la riera de Calders, que es forma a Monistrol de Calders amb les rieres moianeses de la Golarda, o de Marfà, i de Sant Joan i que s’uneix al Llobregat a Navarcles. A la part de migdia del poble s’obre la vall de la riera de Calders, que és la que centra geogràficament el terme vers ponent. És una vall de pendents sovint suaus i formant planes.
El terme comprèn, a més del poble de Calders, cap administratiu, el llogaret de Viladecavalls (anomenat també Viladecavalls de Calders, o Sant Pere de Viladecavalls), la urbanització de la Guàrdia i diversos masos.
El sector N és travessat per l’eix transversal (C-25) de Manresa a Vic, l’antic camí ral i la Strata Francisca de l’època de la conquesta. Aquesta carretera és l’eix del municipi i és travessada per la carretera local de Sabadell a Prats de Lluçanès, que comunica el poble amb el Lluçanès i el Vallès Occidental.
La població i l’economia
La població (calderins) no ha estat mai gaire destacada. Quan el 1934 es va fer la separació municipal de Calders i Monistrol de Calders, el primer municipi tenia 838 h. Des d’aleshores el terme ha perdut població: el 1940 hi havia uns 720 h, uns 660 h el 1960 i 550 h el 1970, davallada que s’explica sobretot per la manca d’indústria a la població. El 1991 se censaren un total de 581 h, i 647 h el 1996. El creixement dels darrers anys del segle XX i l’inici del XXI confirma la funció residencial del municipi (810 h el 2005 i 949 h el 2014).
La vinya havia estat, abans de la fil·loxera i com arreu de la comarca, el conreu més important. Tant l’escassa altitud com el fet de tenir parts assolellades i resguardades havien afavorit des de sempre aquest conreu, però, a causa del poc rendiment que se’n treia, se n’ha reduït notablement l’explotació, com succeí amb el conreu d’ametllers i oliveres. El principal conreu ha passat a ser el farratge. La ramaderia és força diversificada i és un veritable complement econòmic de l’activitat agrícola; hi predominen els caps de porcí, oví, conilles mares i aviram.
El poble de Calders
El poble de Calders (552 m; 919 h el 2014) és situat en un esperó de la serra que separa les valls de les rieres de Calders i de Malrubí, cosa que li dóna una posició encastellada. El castell de Calders i l’església de Sant Vicenç en són els monuments més destacats.
Església parroquial de Calders
© Fototeca.cat
La parròquia de Sant Vicenç de Calders, església renovada al segle XVII, bé que encara amb algun element romànic, va donar origen a la població. L’església fou restaurada el 1992, ja que la volta de la nau central estava força malmesa. El poble de Calders va prendre més importància gràcies a l’antic camí ral, en lloc dominant, i fou durant segles un petit nucli amb un ferrer, un hostaler, unes poques cases a la sagrera i unes altres al llarg del camí ral. Entre els anys 1567 i 1716 el municipi va formar part de la sotsvegueria de Moianès. El 1686 el nucli de Calders tenia ja 40 cases a la població, i el 1782, 96. La població, per la seva situació estratègica al costat del camí ral, sofrí les conseqüències de totes les guerres, en especial de la primera guerra Carlina, en què fou objecte de les ires del comte d’Espanya (1839); això explica que el 1846 el poble hagués baixat a 60 famílies, per bé que el 1860 ja tornava a tenir 115 h, i tot el municipi, que encara incloïa Monistrol de Calders, en tenia 1.713 h.
Hi ha un centre cívic (1988) que aplega bona part de les activitats lúdiques i culturals del municipi, i diversos grups culturals, associacions i instal·lacions esportives --zona esportiva de la Guàrdia, renovada al setembre del 2017--, una biblioteca pública i un arxiu municipal. Se celebra la festa major d’hivern el 22 de gener, festivitat de Sant Vicenç, i la festa major d’estiu el segon cap de setmana de setembre. Fins al març del 2015 Calders pertangué a la comarca del Bages. Aquest mes se celebrà una consulta, per la qual els habitants de Calders es pronunciaren per majoria en favor de constituir la nova comarca del Moianès juntament amb nou municipis més. El mes següent el Parlament de Catalunya aprovà la creació de la nova comarca.
Altres indrets del terme
Sector de la Colònia Jorba (Calders)
© C.I.C.-Moià
L’antiga parròquia de Sant Pere de Viladecavalls i el llogaret de Viladecavalls de Calders estan a tocar de la riera de Calders, així com la Colònia Jorba. La resta del terme és format per grans masies, algunes de centenars d’anys d’història.
Entre aquestes destaca la casa de la Grossa, o la Grossa de Calders; Sant Amanç; l’antiquíssima Vilaterçana; Trullars; el Mas Serra, una casa pairal d’antics carlins, que guarda la cambra i records de quan s’hi va allotjar Blanca de Borbó de la família del precedent carlí; el mas de la Guàrdia, centre de la urbanització a la qual dóna nom; el mas del Canadell, que té a prop seu l’antiga capella de Sant Salvador del Canadell; el mas de les Tàpies; la Torrecabota; i els masos de l’Angle, l’Estrada, els Erols, el Vintró (en ruïnes), Comelles, la Mira, Rubió, el Manganell, el Soler, l’Arola, Serramelera, l’Oller, el Molí del Castell, el Vilà, Reixac, Mont-ros i les Quingles, entre d’altres.
Prop de l’antiga masia i la que fou fins el 1927 colònia de Bellveí, hi havia la que fou des del segle XV sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Calders, anomenada Sant Andreu de Calders. Coneguda des de la fi del segle XI, s’abandonà el 1936 i ara només resten parets esbaldregades.
Al sector SW del terme hi ha el jaciment arqueològic de la necròpolis de Pertegàs.