Era fill de Germànic i d’Agripina la Gran. Educat enmig dels soldats, fou aleshores que hom li donà el sobrenom de Calígula (de càliga). Succeí Tiberi, i fou emperador des de l’any 37 amb l’ajut de Sertori Macró. Governà amb saviesa durant uns quants mesos: abolí la Lex Maiestatis, tornà el poder electiu als comicis i mantingué un perfecte acord amb el senat. Poc després, però, afectat per una rara malaltia que degenerà en follia (hom li ha atribuït el nomenament del seu cavall com a cònsol), fou un dèspota i pretengué de proclamar-se déu. Els seus crims foren cèlebres, i tot el seu regnat fou presidit per la frase de Suetoni "oderint dum metuant" (‘mentre em temin, que m’odiïn’). Morí assassinat pel pretorià Cassi Quèrees.