La col·lecció fou traduïda al s VI del sànscrit al pahlavi , i Ibn al-Muqaffa’ en féu aquesta versió àrab al s VIII, la qual serví de base a les nombroses traduccions posteriors, com la persa, la siríaca, la grega, l’hebrea i la castellana. El text hebreu fou traslladat al llatí al s XIII per Giovanni da Capua, i d’aquesta versió en sorgiren d’altres de redactades en diverses llengües europees. D’intenció moralitzant i didàctica, la majoria dels apòlegs són protagonitzats per animals que representen situacions humanes. Tingué un ressò extraordinari en tota la literatura fabulística occidental, i cal destacar, dins la literatura catalana, la seva influència dins el Llibre de les bèsties , de Ramon Llull, i La disputa de l’ase , d’Anselm Turmeda.