El terme presenta al nord les serres de Bèrnia (1.129 m), del Ferrer (902 m) i de Xortà (1.124 m), i va perdent altura vers la confluència del riu d’Algar i del Guadalest, que segueixen depressions transverses a les serres arquejades. L’interfluvi de llur curs mitjà i llur aiguabarreig ocupen un extens diapir de margues del Keuper, que, havent desbaratat la tectònica local, fa el paper de zona deprimida.
L’agricultura és predominant; hi ha 1 437 ha de pastures, en part comunals, 139 de pinedes i 585 de garriga. El 60% de les 1 181 ha conreades és de secà. Al regadiu, que aprofita l’aigua d’ambdós rius a través de séquies i de nombroses fonts, hom conrea també hortalisses, ametllers, cítrics i altres arbres fruiters (sobretot el nesprer). Predomina el règim d’explotació directa. La indústria es limita a algunes pedreres (guix, calcària), a la construcció i a la manufactura d’espart.
La vila (7 206 h agl [2006], callosins ; 247 m alt.), centre del sector interior de la Marina, és al coster meridional del tossal d’Almèdia, contrafort de la serra de Xortà; per això s’oposen carrers concèntrics seguint les isohipses i els carrers radials, amb molt de rost. L’església arxiprestal (Sant Joan Baptista) fou refeta a la fi del segle XVIII.
Vista de la vila de Callosa d’en Sarrià
© Fototeca.cat
L’antic convent caputxí de Sant Sebastià és del 1735, a l’església del qual, de façana herreriana, és venerada la Mare de Déu de les Injúries. Després de les darreres repercussions de la revolta d’al-Azraq (1276-90), Bernat de Sarrià promogué la repoblació del lloc el 1300, que restà de població mixta (els moriscs abandonaren, tanmateix, la vila ja el 1584, bandejats a Algèria). El castell de Callosa , del qual hi ha les restes damunt el tossal d’Almèdia, havia estat bastit per ordre de Felip II per tal de dominar la població morisca que habitava la regió. Són encara típiques les filades de moros i cristians que hom celebra el segon diumenge d’octubre.
Al terme hi ha població disseminada per antics llogarets, actualment masies: Giment, Algar, Micleta, Onàer, Mosmai, Torreta, Torre d’Altea, Fetgeconill, Margequivir, Maus, Ofre, Rogei, Alcoleja, Algoda, Alcúdia.