i Callús | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Callús

SinònimCatllús
Municipi
Bages
SinònimCatllús
Callús
© Fototeca.cat
Municipi del Bages, a la vall mitjana del Cardener, al NW del pla de Bages.
Població: 
1.759 h
[2009]
Extensió: 
13 km2

Situació i presentació

El terme limita al NW amb el municipi de Súria, al NE-E amb Castellnou de Bages, a l’E amb Santpedor, al S amb Sant Joan de Vilatorrada i a l’W amb el límit oriental de Sant Mateu de Bages. El municipi comprèn, a més del poble de Callús, cap administratiu, els ravals de Can Cavaller i del Cortès, el barri dels Manxons, la caseria de Viladelleva i la colònia d’Antius, a més de diversos masos esparsos.

El territori, generalment planer, és esglaonat a les terrasses fluvials del Cardener i als altiplans estructurals de la depressió bagenca. A llevant i a ponent, el territori resta clos pels sectors muntanyosos de Castellnou i Sant Mateu, respectivament, mentre que cap a la banda de Santpedor forma part encara del Pla de Bages estricte. La riera de Vallverd (o Bellver), o de les Feixes, de règim torrencial, que aflueix al Cardener després de drenar el sector ponentí del terme de Castellnou i fa de límit oriental del municipi de Callús, és l’únic corrent d’aigua remarcable; a part, naturalment, el riu esmentat, que és l’eix vertebral i el principal atractiu del seu paisatge.

Travessa el terme la carretera comarcal C-55 de Manresa a Solsona, que a l’altura del poble de Callús té un trencall per l’esquerra que mena, mitjançant una carretera local, al poble de Sant Mateu de Bages.

La població i l’economia

La població ( callussencs ) ha mantingut un ritme de creixement important fins al començament de la dècada del 1960. Durant la segona meitat del segle XIX la població del municipi es duplicà, la qual cosa també succeí al llarg de la primera meitat del segle XX. El ritme més espectacular d’aquest creixement, però, es donà en el període 1950-60. A partir d’aquesta data, els censos i padrons han anat reflectint una migrada, però continuada, pèrdua de població: 1 499 h el 1986, 1 396 h el 1991, i 1 345 h el 1996. Al 2005 augmentà a 1 477 h.

Els camps d’ordi, les vinyes, els oliverars i les pinedes són els components principals de l’entorn rural de Callús, tot i que complementada amb una ramaderia de tipus predominantment porcí. Però, és un municipi eminentment industrial. El Cardener ha estat l’element essencial de l’economia del poble i la causa de la conformació actual de l’estructura urbana. Al llarg dels 4 km escassos de recorregut callussenc, el Cardener donà vida a quatre fàbriques importants de filats de cotó: la colònia d’Antius, Filatures Ibèriques, al Cortès, Can Cavaller i la Fàbrica Nova, de les quals només es manté oberta Filatures Ibèriques. Hom hi celebra mercat setmanal el dimecres.

El poble de Callús

El primer nucli de Callús es formà a redós de l’antiga parròquia de Sant Sadurní de Callús. El temple vell, documentat des del segle XII i situat a 331 m, al N del nucli de població i pròxim a les ruïnes del castell, és tot un símbol del que havia estat el poble abans de la industrialització: un poble rural de cases escampades, algunes al cim dels turons i les serres que configuren el territori. En establir-se les fàbriques a la vora del riu i formar-se el nou poble de Callús (260 m), es féu patent la necessitat de traslladar el centre religiós més a prop d’on vivia el major nombre de feligresos i que havia esdevingut el nucli ensems industrial, comercial i de residència. El 21 de novembre de 1926 fou col·locada la primera pedra del nou temple parroquial, que no pogué ésser beneït fins el 10 d’agost de 1940. El campanar data de l’any 1951. El 1991 va ser inaugurat el nou edifici de l’ajuntament. El 2006 el poble tenia 1 409 h.

Parròquia de Sant Sadurní de Callús
© C.I.C. Moià

El castell de Callús és situat a la dreta de la carretera de Manresa a Solsona, passat el nucli de Can Cavaller, i només se'n poden veure algunes restes: un basament de mur circular de la torre i, tot al voltant, llevat de migjorn, fragments de mur.

Pel que fa a l’activitat cultural, hom destaca, el Patronat Municipal de les Arts (1984). També hi ha diversos grups i instal·lacions esportius. Malgrat que el patró de Callús és sant Sadurní, la festa major s’escau el cap de setmana després de Sant Joan, al juny. Des del 1972 se celebren les festes de tardor el cap de setmana més proper al 12 d’octubre. Per Pasqua es fan les caramelles i al novembre, en data variable, el ball de quintos.

Altres indrets del terme

Altres nuclis de població que constitueixen el municipi de Callús són les colònies o barris fabrils d' Antius a la dreta del Cardener, del Cortès i de Can Cavaller a mà esquerra del riu. Els respectius topònims, que la denominació industrial sobreposada no ha pas pogut fer perdre, corresponen als d’unes masies veïnes, en terreny de les quals foren construïdes les fàbriques. Cal destacar, també, els barris de la Bogadella, dels Manxons i de Viladevella i el lloc de Boadella, al límit amb el municipi de Súria, és documentat des de la primera meitat del segle XI i la vella masia de la Portella, a l’altre extrem del territori, és esmentada l’any 1020 com a fita extrema NW de la rodalia de Santa Maria de Manresa.

El 1033 hom troba documentada l’existència d’una torre de defensa, situada al puig de Boadella, que protegia un alou privat.

La història

El 1026 es parla del “castell Gotmar” “ que vocant Castelluç ”, anomenat castellús (o castell petit). El mot castellús , sinònim de castellet, diminutiu de castell, sembla demostrar que es tractava d’una fortalesa de poca importància militar o de petites dimensions. De castellús hom fa derivar el topònim Callús o Catllús. Altres etimologistes n'han cercat l’origen en l’expressió Castrum Lucii (‘Castell d’en Lluci’), que designaria el nom d’un propietari o estadant del castell. Però aquesta denominació no surt en documents d’abans del segle XIII. El cognom Callús o Catllús aplicat a diverses persones de la família del castell apareix en nombrosos documents dels segles XII i XIII. A mitjan segle XIV, el noble Eimeric de Sallent, ciutadà de Manresa, figura com a senyor del “castell de Catlluç”. Un seu descendent llunyà, Jaume Vicenç d’Alemany-Descatllar, senyor de Palmerola i baró de Callús, regent de la tresoreria reial, l’any 1708 obtenia de Carles III la creació del marquesat de Callús a favor seu.

En l’última postguerra, el títol de marquès de Callús fou rehabilitat a favor del marquès de Palmerola i comte de Fonollar, altrament present en la història del Bages per la senyoria de Castellgalí i el vincle familiar amb els Amigant i Despujol manresans.

Col·laboració: 
JRe
Llegir més...