i Calvià | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Calvià

Municipi
Mallorca
Calvià
© Fototeca.cat
Municipi de Mallorca, a l’extrem de ponent de la serra de Tramuntana.
Població: 
51.774 h
[2009]
Extensió: 
145 km2

Ocupa les valls i planures que formen la conca hidrogràfica recolzada al vessant meridional del puig de Galatzó (1 026 m) i s’estén fins a la mar, entre les serres de Garraf i de s’Esclop, a l’oest, i la de na Burguesa, a l’est. A la costa, molt articulada, sovintegen les platges sorrenques emmarcades entre caps rocallosos; n'és l’accident més important el cap de cala Figuera, a l’extrem d’una petita península entre Palmanova i Santa Ponça. Hi ha 6 903 ha de pinedes, explotades, i 1 514 ha de garriga. Els conreus ocupen 3 144 ha (20% del terme), de les quals només 82 són de regadiu (hortalisses). Al secà hom conrea principalment ametllers, garrofers, oliveres, cereals; també figueres, vinya i arbres fruiters. La ramaderia complementa les activitats agrícoles. La pesca és poc important (Santa Ponça). Hi ha pedreres de guix, arena i marès en plena producció, relacionades amb la construcció, la indústria més important del municipi a causa de la demanda turística. Tota la costa és una successió d’urbanitzacions. La capacitat d’allotjament passà de 6 334 places el 1960 a 49 398 el 1985; el creixement ha continuat a ritme accelerat, essent avui molt important la capacitat en apartaments i residència secundària. Els índexs d’intensitat del fenomen turístic són els més alts de les Balears. La tradicional emigració ha fet pas a un corrent immigratori, dedicat principalment a les activitats terciàries (79%), que ha contribuït a una extraordinària acceleració del creixement demogràfic. La vila (1 827 h agl i 242 h diss [1996]; 120 m alt.), aturonada, és al voltant de l’església parroquial (1867-96) de Sant Sebastià, que substituí la del s. XVII. En el repartiment de l’illa, Calvià fou assignat al bisbe de Barcelona (baronia d’Andratx); el 1249 esdevingué parròquia, i al començament del s. XV, vila. El nucli urbà de Calvià, com el des es Capdellà , es formà amb la població treballadora al servei de grans terratinents, el predomini dels quals perdurà fins al s. XX: el 1925 fou fragmentada la darrera gran possessió, Santa Ponça. Dins el terme, on han estat trobades més de 30 estacions prehistòriques (edat del bronze), destaquen els barris i les urbanitzacions de Cas Català , Santa Ponça , Peguera , sa Porrassa , Palmanova , Portals Nous , Fornells , sa Torre Nova i es Magaluf , Cala Vinyes, Costa de la Calma, Costa d’en Blanes, les possessions de Torà i Bendinat ; han perdut significació les antigues concentracions rurals de sa Vallverd, son Pieres, la Vallnegra i es Racó.

Col·laboració: 
BBP

Llegir més...