Fou advocat de l’estat i inicià la carrera política al costat d’Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València (1921-22). Durant la Dictadura de Primo de Rivera ocupà els càrrecs de director general d’administració local (1923-25) i ministre de finances (1925-30), des dels quals redactà l’Estatut Municipal (1924), introduí el sistema de “pressuposts extraordinaris”, creà el monopoli de petrolis i, durant la crisi del 1929, intentà de mantenir la paritat internacional de la pesseta (per la qual cosa fou combatut, entre altres, per Francesc Cambó). Instaurada la república (1931), s’exilià a Portugal i després a França (on entrà en contacte amb Charles Maurras). Influït per l’exemple italià d’organització de l’estat, es mostrà partidari del poder unipersonal i de les institucions corporativistes. Després de l’amnistia del 1934 fou nomenat de nou diputat. De cara a les eleccions del 1936 constituí una coalició de dretes (Bloque Nacional), a la qual no s’integraren ni la CEDA ni Falange Española. El seu assassinat per uns guàrdies d’assalt (13 de juliol de 1936) precipità l’alçament militar (17 de juliol).