Enginyer de camins, participà en els plans de desenvolupament franquistes.En 1967-68 fou president de RENFE i Fou membre de l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas i procurador en corts (1971-75). Posteriorment detingué altres càrrecs institucionals. Mort el general Franco, esdevingué ministre de comerç (1975-76) i d’obres públiques (1976-77), organitzà la Unión de Centro Democrático i ocupà encara la cartera de relacions amb la CEE (1978-80) i la vicepresidència per a afers econòmics (1980-81) abans de substituir A. Suárez com a president del govern (febrer del 1981 - desembre del 1982). Durant la segona votació per a la seva investidura tingué lloc l’intent de cop d’estat del vint-i-tres de febrer. La seva gestió tendí a la dretanització del sistema i es veié pertorbada per les discòrdies internes d’UCD, de la qual també exercí la presidència (1981-82). Durant el seu mandat, formalitzà l’adhesió d’Espanya a l’OTAN. Fou diputat per Madrid en 1977-79, 1979-82 i 1982-86. El 1983 fou elegit membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, i el 1986 fou diputat al Parlament Europeu pel Partit Popular Europeu.
©
Polític castellà, nebot de José Calvo Sotelo.