Es formà a partir del 1209, que acollí uns estudiants dissidents d’Oxford. Enric III protegí la nova institució (1226), que s’organitzà sota el model de les de París i Oxford. El 1338 fou reconeguda per Joan XXII com a estudi general. Des del s XV adquirí gran impuls. Essent-ne canceller John Fisher, Erasme hi professà (1511) la càtedra de grec, i Cambridge es convertí en un centre actiu de difusió de les idees del Renaixement i aviat en un important nucli reformista. A partir del mestratge d’Isaac Newton (1667-1701) adquirí especial relleu l’estudi de les matemàtiques, i ja al s XIX el de les ciències naturals i de la física. La universitat reconeix divuit col·legis ( colleges ) masculins (entre els quals Peterhouse, el més antic, fundat el 1284; el Corpus Christi College, 1352; el King's College, 1441; el Trinity College, 1546) i dos de femenins, a més de quatre fundacions afiliades; els estudiants han de pertànyer a alguna d’aquestes institucions. El govern de la universitat és autònom: es regeix a través del senat (format pels masters ), del regent house i del consell del senat. Entre les nombroses institucions dependents de la universitat destaquen la biblioteca (fundada el 1424 ), amb 3,6 milions de volums i uns 15 000 manuscrits, el Fitzwilliam Museum (pintura i antiguitats), el Cavendish Laboratory (física) i la Cambridge University Press (fundada el 1521).