Primer marquès de Campo. Fill d’un modest botiguer immigrat d’Aragó. Militant del partit moderat, aconseguí l’alcaldia de València (1843-48) i, durant set legislatures, la representació a corts pel districte d’Énguera. Introduí a València notables millores urbanístiques (aigua potable, il·luminació de gas, eixamples, reforma del port). El 1846 fundà la Societat Valenciana de Crèdit i Foment, que finançà algunes d’aquestes obres, i el 1850, la Societat dels Ferrocarrils Valencians. Promogué la construcció dels ferrocarrils del Grau a València (1852), de València a Xàtiva (1854), la connexió amb Almansa (1859), que lligava amb la línia Madrid-Alacant, i el trajecte València-Tarragona. Fundà el diari La Opinión (1860-66) per defensar la ideologia i els interessos econòmics que ell, personalment, encarnava; el director fou Teodor Llorente. El 1860 es traslladà a Madrid, des d’on projectà les seves activitats a una escala més àmplia, primer a través de la Sociedad Española de Crédito (1860-71) i després amb negocis immediats amb l’administració (obres públiques, proveïment de tabacs, emprèstits, etc), que el vincularen estretament a l’oligarquia central. Alfons XII li atorgà el marquesat de Campo (1875) i el nomenà senador vitalici. A partir d’aleshores emprengué l’afer del transport naval, i establí serveis regulars entre la península Ibèrica i les colònies espanyoles d’Amèrica i de Filipines. Arribà a tenir-hi una flota de vint-i-cinc vapors, però amb pèrdues considerables. Fou home de gests públics espectaculars: pagà la missió espanyola al canal de Panamà el 1886; tractà de comprar el penyal de Gibraltar per cinc milions de pessetes, i donà a Barcelona els terrenys que les seves empreses havien ocupat durant l’Exposició Universal del 1888. A València construí un asil de pàrvuls (1883).