OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Carles de Camps i d’Olzinelles

Història
Carles de Camps i d’Olzinelles

història hist
Segon marquès de Camps.
Barcelona, Barcelonès, 15 de setembre de 1860 — Sant Sebastià, País Basc, 11 d’abril de 1939

Enginyer forestal i polític. Presidí la Federació Agrícola Catalanobalear (1899), la Unió de Vinyaters i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1897-1901). Fou director general d’agricultura (1917) i elaborà la llei sobre conservació i foment de la riquesa forestal. Milità en la Lliga Regionalista i fou president de la diputació de Girona (1891), diputat per Olot (1900-02), per Barcelona (1916) i per Igualada (1918), i senador per Girona (1903-05 i 1919-23). El 1924, a l’adveniment de la Dictadura, es retirà de la política. Havia signat el Missatge a la reina regent (1898), els manifests de Solidaritat Catalana (1906) i Per Catalunya i l’Espanya Gran (1916).

El 1936 s’exilià de Catalunya i morí a Sant Sebastià abans d’acabar la guerra civil. Havia estat president (1930) de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on ingressà el 1895. Publicà En el reino vegetal no existen individuos (1895), Influencia de la cuenca del Llobregat en el desarrollo de la agricultura e industria catalanas (1897), Política agraria (1915) i uns volums de narracions en català: Del meu sarró (1912), Cortal marí (1912), Toia virolada (1915) i Floren (1923).

Col·laboració: 
JMA

Llegir més...