Només se'n conserva un exemplar a la biblioteca de la Universitat d’Uppsala, descobert i reeditat per Rafael Mitjana el 1909. Conté 53 peces amb texts religiosos i profans, 3 en català, 2 en portuguès, 1 en gascó i la resta en castellà, generalment de caràcter popularista. Són anònimes, llevat dels de Nicolau Gombert i d’Enríquez de Valderrábano, i algunes atribuïdes a Juan de la Encina, Juan Vázquez, Mateu Fletxa el Vell, Bartomeu (?) Càrceres, Cristóbal de Morales. Musicalment són d’una gran expressivitat i presenten afinitats amb les frottole italianes. El conjunt procedeix de la cort valenciana del lloctinent Ferran d’Aragó, duc de Calàbria (1526-50), raó per la qual Josep Romeu i Figueras atribueix al dit conjunt la designació del Cançoner del duc de Calàbria, en lloc de Cançoner d’Uppsala, que havia suggerit Rafael Mitjana.