Estudià a Madrid. Rebé la influència de l’enginyer Torroja, a Mèxic, en la construcció de cobertes de gran audàcia, amb gruixos inversemblantment reduïts. A la ciutat universitària de Mèxic construí el seu primer paraboloide hiperbòlic, de 16 mm de gruix, substituint l’ús de les clàssiques voltes esfèriques. Són obres seves les esglésies de la Virgen de los Milagros (1954), a Mèxic, de clara influència gaudiniana, la de Nuestra Señora de la Soledad, Coyoacán, Mèxic (1956), la de San Vicente de Paúl, Mèxic (1960), i la planta embotelladora Bacardí Cuatitlán, Mèxic (1963). Juntament amb l’arquitecte Enrique Castañeda i l’arquitecte català Antoni Peyrí, és autor del palau dels esports dels Jocs Olímpics de Mèxic (1968). Autor, també, del projecte d’un centre d’esports a Kuwait. Fou professor de les universitats de Mèxic, Harvard (1961-62), Illinois (1971-77) i Leeds (1974-75).